Oidà! Acciò Social.

El comerç de proximitat, és un comerç de comunitat. Per tant com a membres de la comunitat, haurem de ser subjectes actius i responsables amb aquesta, tot realitzant tasques que beneficiïn a les persones del nostre entorn. Ja que el benefici de la comunitat serà el benefici del comerç de proximitat.

La crisi sanitària generada per la COVID-19 ha estat un accelerador de la crisi de model econòmic i del model social, que ens ha obligat a prendre consciència de la situació i de la necessitat d’implicar-nos i assumir la responsabilitat per tal de poder superar aquest moment de canvi.

A partir del 2012 es comença a parlar de principi de la recuperació econòmica. On les petites millores que es comencen a obtenir no ens van deixar veure que els esdeveniments iniciats el 2008 eren el principi d'un nou model del qual no ens volem fer conscients. La crisi sanitària generada per la COVID-19 ha estat un accelerador de la crisi de model econòmic i del model social, que ens ha obligat a prendre consciència de la situació i de la necessitat d’implicar-nos i assumir la responsabilitat per tal de poder superar aquest moment de canvi.

La distribució desigual de la riquesa, la precarització del mercat laboral, la desigualtat d'oportunitats en l'accés a drets (educació, salut, feina, habitatge digne...), l’increment de l'índex de pobresa... Són conceptes que malauradament cada cop ens resulten més familiars. Davant d'aquesta situació creixent en complexitat i volum, s'estan aplicant mesures des de les administracions competents que intenten corregir i millorar la situació sense tenir un impacte real en el nostre quotidià.

Aquesta situació convulsa acaba generant en les comunitats un sentiment de derrota que porta a tancar-se en si mateixes, a centrar-se en la supervivència del moment i en una manca de projecció de futur.

En el model actual en el qual ens trobem, prima un tipus de relació individualista.

El concepte de comunitat està en desús.

Aquest fet és així perquè de mica en mica hem anat delegant la responsabilitat del nostre benestar en estructures com ara: els equips de govern ja siguin municipals, autonòmics, estatals i altres organismes.

En un moment en el qual existien recursos suficients el sistema ha pogut sostenir-se. Mitjançant una repartició mínima dels recursos de forma que es garantien uns drets bàsics de la ciutadania. Però en un moment de crisi com l'actual, en el que s'ha demostrat que el model existent no és prou sòlid per superar les situacions de dificultat els mecanismes de suport s'han vist desbordats. Si estàvem en un model on cada cop primava més l'individualisme i el benefici propi, en un context de risc aquest s'incrementa de forma exponencial.

Una societat individualista genera un model de competència i de desigualtat social que promou situacions d'exclusió. El benefici d'uns pocs acaba sent la condemna a la pobresa de molts. I una massa de gent empobrida, desorganitzada i centrada en la immediatesa de la supervivència està abocada a perpetuar el cercle de pobresa.

El mecanisme que ens ha de permetre superar aquest escenari és el de recuperar la consciència de responsabilitat col·lectiva. Ja que ens permet recuperar la força com a comunitat i la capacitat de transformar la realitat.

Comunitat no és un concepte relatiu a un territori físic, en un moment inicial. Si no que té a veure amb el fet de ser reconegut i acceptat pel grup que t'envolta. I aquest reconeixement és causat per un principi d'intercanvi.

Jo com interessat a ser reconegut primer ofereixo quelcom que sigui d'interès per la comunitat. I en el moment que aquest oferiment és recollit i acceptat, la comunitat em reconeix com a membre del grup. Aquesta relació de reciprocitat ens enforteix com a grup i com a individu.

El concepte de comunitat només és vàlid si està regit per un principi de justícia social. El poder transformador d'aquesta es dóna quan existeix un reconeixement dels diferents membres que conviuen en un espai físic i prenen consciència del sentiment de pertinença. És en aquest moment que la comunitat actua com un ens actiu i responsable del benestar i en benefici dels seus membres.

El comerç de proximitat, és un comerç de comunitat.

Per tant com a membres de la comunitat, haurem de ser subjectes actius i responsables amb aquesta, tot realitzant tasques que beneficiïn a les persones del nostre entorn. Ja que el benefici de la comunitat serà el benefici del comerç de proximitat.

La implantació d'Oidà ofereix:

• Digitalització de l’empresa.
• Millora de la imatge del negoci a partir de la col·laboració i participació amb accions socials que milloren la comunitat.
• Transformació de l’entorn en benefici de la comunitat i de la mateixa empresa.

En ser subjectes actius i responsables socialment amb la comunitat, aconseguim incrementar la nostra visibilitat i ser reconeguts per aquesta. Aconseguint a banda de visibilitat, reconeixement i respecte.

Oferim un assessorament i guiatge tècnic que permet identificar mitjançant un sistema d'enquestes quina és la preocupació dels diferents membres de l'agrupació. Per generar una proposta d'intervenció d'acció social a la seva comunitat.

L’impacte de la proposta d’acció social a la comunitat no ha de suposar un esforç extra més enllà de l’aportació econòmica pactada. I pot tenir tres nivells diferents en funció de l’aportació que es realitzi:

1. Donació del capital recollit a una entitat del territori per tal que aquesta realitzi la intervenció social en el sector i amb el col·lectiu que hagi triat l'agrupació. Amb aquest sistema s'aconsegueix un impacte social i ens permet ser corresponsables d'aquest a partir de l'aportació econòmica.

2. Amb el capital recollit i amb l’objectiu d’acció social definit, triar una entitat local per dur a terme l’acció social desitjada tot decidint quin impacte volem assolir.

La diferencia del punt 1 amb el 2, consisteix en la capacitat de transformació. En el primer estem afavorint una tasca ja definida per l'agent d'acció social. Per tant la nostra associació esdevé empresa donant i col·laboradora, però no participa en el procés de decisió de l'element de millora que es vol realitzar. 

En canvi amb el segon punt la responsabilitat de la transformació és compartida entre l'agent d'acció social i l'associació de comerciants. Ja que l'associació està definint quin aspecte vol contribuir a millorar i demana uns resultats concrets en un termini de temps.

3. Amb el capital recollit i amb l’objectiu social definit es defineix i s’executa l’acció social que vol realitzar l’associació. Esdevenint en si mateixa agent social de transformació i canvi.

Oidà ofereix l'assessorament i orientació tècnica amb relació als contactes amb les entitats d'acció social dels territoris, així com en l'anàlisi dels resultats obtinguts. I també està capacitada en el disseny de projectes que afavoreixin la transformació social.

Evidentment l'impacte social depèn del nivell d'aportació econòmica, així i tot el concepte d'Oidà es vol implementar al màxim nombre de comunitats del país de forma, que encara que l'aportació local pugui ser reduïda, aquesta es pot escalar a nivell de municipi o comarca sumant esforços amb altres associacions i agrupacions tot unificant esforços amb objectius comuns més amplis.